El Col·lectiu Eixarcolant que té la seva seu social a Jorba (Barcelona) és un clar exemple del potencial de l’economia social i solidària (ESS) per generar un veritable canvi d’escala en la transformació del sector agroalimentari, un àmbit socioeconòmic amb un alt impacte en el conjunt de la societat (UOC, 2019a). L’entitat forma part del mapa de l’economia social i solidària de Catalunya, el Pam a Pam, impulsat per la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya (XES).

L’entitat destaca per la seva capacitat d’equilibrar i fer créixer dues dimensions fonamentals: la socioempresarial i la sociocomunitària. Tot i néixer amb un fort component comunitari i activista —que no només s’ha mantingut viu, sinó que és part de la seva essència—, l’organització ha sabut reforçar significativament la seva visió socioempresarial. Aquest creixement dual il·lustra perfectament la convergència teòrica plantejada per Pérez de Mendiguren i Etxezarreta (2015), segons la qual l’ESS fusiona l’estructura democràtica i jurídica de l’economia social clàssica amb l’impuls polític i transformador de l’economia solidària. L’estratègia de fer créixer ambdós pols en paral·lel ha estat clau per augmentar l’escalabilitat de l’entitat al llarg dels darrers anys. 

L’evolució d’Eixarcolant està marcada per un creixement orgànic i constant des dels seus orígens. L’embrió del projecte va ser el procés d’elaboració d’una tesi doctoral (Talavera Roma, 2018) que va inspirar un grup de voluntaris i activistes a treballar per la recuperació de les plantes oblidades. Aquest impuls inicial va cristal·litzar el 2016 amb la fundació de l’Associació Col·lectiu Eixarcolant. Tres anys més tard, el 2019, la maduració del projecte i la necessitat d’estructurar-ne millor l’activitat van portar a la constitució de la cooperativa Eixarcolant SCCL, que assumeix els 7 principis cooperatius de l’Aliança Cooperativa Internacional, com el control democràtic i l’interès per la comunitat (UOC, 2019d). Finalment, l’evolució estratègica de l’entitat ha portat a la creació de la Fundació Eixarcolant l’any 2025, una figura constituïda especialment per acollir i articular una de les iniciatives agroalimentàries més rellevants de l’entitat: el projecte Singulars. Veiem, doncs, que aquesta entitat segueix el vessant socioempresarial de l’ESS, reforçant gradualment la seva estructura jurídica, la qual li permet adoptar models d’escalabilitat de la seva activitat social i econòmica, però assegurant la gestió democràtica i participativa, l’orientació a les necessitats humanes i el compromís amb la comunitat (UOC, 2019a). 

Malgrat que el pes socioempresarial del Col·lectiu Eixarcolant és molt rellevant, la seva dimensió sociocomunitària (UOC, 2019b) compta amb una estructura molt potent i arrelada. L’entitat s’organitza a través de diversos nodes territorials repartits per tot Catalunya, el País Valencià, Andorra i la Catalunya del Nord. Són els mateixos socis i sòcies qui, des d’aquests nodes, dinamitzen l’organització d’activitats comunitàries locals, com ara la realització de tallers vinculats als valors del projecte. Aquestes propostes sovint s’ofereixen de forma gratuïta per a les persones associades a cada node, tot i que en algunes ocasions poden tenir un petit cost associat a les necessitats específiques de l’activitat. L’objectiu fonamental d’aquesta dinàmica descentralitzada és fomentar la coneixença i l’intercanvi entre les persones membres d’una mateixa àrea geogràfica, un fet que actua com a motor per reforçar la cohesió comunitària i l’impacte de l’entitat a cada territori. 

L’estructura organitzativa adoptada per Eixarcolant assegura que la generació d’excedents es reinverteixi en el desenvolupament del teixit social, garantint el repartiment just de la riquesa i evitant el lucre privat. Així mateix, l’entitat encarna de manera directa els principis vertebradors de la Carta de l’Economia Solidària de REAS (2022) i esdevé una experiència pràctica del paradigma del Buen Vivir conceptualitzat per Villalba-Eguiluz i Pérez-de-Mendiguren (2019). Respecte als principis de REAS, és especialment rellevant la contribució al principi de “Sostenibilitat ecològica i compromís amb l’entorn”, ja que el seu nucli d’activitat és l’agroecologia, la conservació de la biodiversitat agrícola i la revalorització del medi rural, promovent circuits de proximitat i sobirania alimentària. D’altra banda, encarna perfectament el principi de “Cooperació i treball digne”, ja que, mitjançant la seva xarxa de nodes territorials que hem mencionat, posen al centre les cures, la gestió del temps de voluntariat i la sostenibilitat de la vida (UOC, 2019d). Aquesta estructura descentralitzada afavoreix relacions de suport mutu i treball en xarxa en comptes de la competència mercantil.

Una mostra evident de la força que té Eixarcolant des de la seva dimensió comunitària és la gran festa que organitza cada any: la Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades. Aquest any 2026 se n’ha celebrat l’onzena edició, un gran esdeveniment que va acollir fins a cent vint activitats, entre tallers i xerrades, a més de comptar amb un centenar de parades de diversos projectes i un gran dinar col·lectiu. 

Enguany hi vaig assistir personalment per viure de primera mà l’experiència i l’ambient d’aquesta celebració. Per apropar-vos-ho una mica més, us comparteixo el menú que es va degustar aquell 26 de setembre i un vídeo del dinar, perquè pugueu veure’n les imatges i fer-vos una idea de la magnitud de la jornada. 

 

Una clara mostra que Eixarcolant és un exemple paradigmàtic d’escalabilitat és l’articulació de la seva iniciativa agroalimentària més rellevant: el projecte Singulars que, com hem indicat, ha condicionat el seu pas a Fundació. Aquesta ambiciosa proposta compta amb el suport de l’administració pública, concretament a través del programa Singulars del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu central del projecte és aconseguir que 5.000 productes locals arribin de forma còmoda i eficient a més de 400 comerços d’arreu de Catalunya, un repte logístic majúscul que es materialitzarà amb la construcció d’un gran centre de distribució. Però la força d’aquesta iniciativa va molt més enllà de l’impuls institucional. Com a mostra de la seva capacitat d’arrelament i mobilització econòmica, «Som Singulars» ha aconseguit recaptar més de 2,5 milions d’euros a través de l’emissió de títols participatius. Aquest esforç col·lectiu ha teixit una àmplia xarxa d’aliances que suma el suport i la implicació directa de productors, botigues locals i també de l’àmbit universitari, consolidant així una transformació real i tangible de la cadena de distribució. 

Aquest impacte socioempresarial i comunitari del Col·lectiu Eixarcolant pren encara més rellevància si analitzem el pes macroeconòmic del sector agroalimentari, un àmbit amb una gran capacitat d’influència sobre el conjunt de la societat. A Catalunya, segons dades d’ACCIÓ i de l’empresa pública Prodeca (2026), la indústria agroalimentària és el primer motor industrial del país: assoleix una facturació global d’uns 57.981 milions d’euros (fet que representa un 18,3% del PIB català) i dona feina a més de 177.000 persones. A escala estatal, els indicadors del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació —mitjançant  l’informe sobre consum i distribució alimentària a Espanya (2026)— apunten que la despesa anual en alimentació i begudes supera els 123.600 milions d’euros. En un sector d’aquesta enorme magnitud, sovint marcat per la gran producció i la industrialització, l’activitat d’Eixarcolant emergeix com un autèntic revulsiu per generar un canvi d’escala. L’entitat demostra que és possible vertebrar projectes econòmicament viables dins el sector alimentari posant al centre la sostenibilitat ecològica, la conservació de la biodiversitat i l’agroecologia. En definitiva, amb la seva promoció dels circuits de proximitat i de la sobirania alimentària, el Col·lectiu Eixarcolant articula una experiència pràctica i transformadora que esdevé una alternativa estratègica davant els models alimentaris convencionals. 

Per tancar aquesta anàlisi inicial sobre l’impacte del Col·lectiu Eixarcolant i posar rostre a la seva força comunitària, compartirem el testimoni d’una persona vinculada al projecte. Es tracta de la Núria Vega, que no només forma part de l’entitat com a persona associada, sinó que també està profundament arrelada a l’àmbit de l’agroecologia a través de la seva implicació laboral a la Fundació Espigoladors. La seva experiència ens permet entendre des de dins com es viuen els valors de l’entitat i com s’articula aquesta transformació ecosocial en el dia a dia de les persones que en formen part. 

Referències:

ACCIÓ i Prodeca. (2026). El sector agroalimentari a Catalunya. Generalitat de Catalunya. https://www.accio.gencat.cat/ca/serveis/banc-coneixement/cercador/BancConeixement/eic-sector-agroalimentari-catalunya#blocMaterials_72ed84e2-4247-11e8-be35-005056924a59  

Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. (2026). Informe Anual del Consumo Alimentario 2025. https://www.mapa.gob.es/es/alimentacion/temas/consumo-tendencias/panel-de-consumo-alimentario/ultimos-datos/  

Pérez de Mendiguren, J. C., i Etxezarreta, E. (2015). Sobre el concepto de economía social y solidaria: aproximaciones desde Europa y América Latina. Revista de Economía Mundial, (40), 123-143. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5199917 

REAS (2022). Carta de principis de l’economia solidària. https://www.economiasolidaria.org/carta-de-principios-de-la-economia-solidaria/ 

Talavera Roma, M. (2018). La recuperació dels coneixements tradicionals relatius a la biodiversitat com a eina per al desenvolupament d’un model agroalimentari més sostenible: estudi etnobotànic de la comarca de l’Anoia, desenvolupament de nous cultius amb espècies silvestres, i acceptació per part dels consumidors dels productes elaborats amb espècies silvestres i varietats tradicionals. (Tesi doctoral. Universitat de Barcelona). https://hdl.handle.net/10803/586308 

Universitat Oberta de Catalunya. (2019a). L’economia social i solidària en la seva vessant socioempresarial https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268563/  

Universitat Oberta de Catalunya. (2019b). L’economia social i solidària en la seva vessant sociocomunitària .https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268567/ 

Universitat Oberta de Catalunya. (2019c). Les cooperatives i els seus principis https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268560/ 

Universitat Oberta de Catalunya. (2019d). L’economia reproductiva https://materials.campus.uoc.edu/cdocent/PID_00268572/  

Villalba-Eguiluz, U., i Pérez-de-Mendiguren, J. C. (2019). La economía social y solidaria como vía para el buen vivir. Revista Iberoamericana de Estudios de Desarrollo, 8(1), 106-136. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=693377 

Ús de la IA:  S’ha utilitzat la intel·ligència artificial (Gemini) per revisar i millorar el flux i la fluïdesa de la redacció del document.